Monografias.com > Uncategorized
Descargar Imprimir Comentar Ver trabajos relacionados

Perquè una e-Administració? (página 2)



Partes: 1, 2

 

Com es pot promocionar i/o propiciar aquesta nova
orientació? Evidentment no existeix una formula
màgica que pugui solucionar tot d’una aquesta
necessitat. S’hauran d’establir un seguit
d’accions que ens ajudin a apropar-nos al màxim als
objectiu.

n aquest sentit, intentaré, d’una manera
segurament agosarada, proposar unes quantes actuacions que, al
meu parer, ajudarien a donar un nou impuls a la nostra
Administració Pública, intentant a la vegada ajudar
a canviar la dinàmica que fins ara l’ha
marcat.

  • La primera d’aquestes accions hauria de partir
    de la vessant més política del
    problema. Cal un clar replantejament del que representen les
    polítiques de descentralització, incloent-hi les
    autonomies polítiques. S’hauria de fer un
    reenfocament cap a la millora de l’oferta
    d’un servei de qualitat al ciutadà. S’ha de
    propiciar doncs, un pacte polític
    d’alt nivell, prioritzant un millor i més eficient
    servei públic. Per aquest motiu, s’haurien de
    crear grups pluridisciplinars, amb presència de totes
    les administracions, que ajudin a plantejar de la millor manera
    aquest objectiu.
    Aquest grups, haurien de tenir un
    inequívoc recolzament polític que ajudés a
    l’assoliment de les possibles iniciatives que es
    poguéssin plantejar.
  • Impulsar la creació d’uns clusters o
    centres de desenvolupament d’experiències,
    centrades en aplicacions que ja han estat implementades amb
    èxit dins d’alguna administració
    pública.
    Dins d’aquests, s’haurien
    de potenciar la creació d’uns fòrums de
    discussió i anàlisi, tant a nivell presencial com
    virtual, on es debatrien les diferents necessitats i solucions
    i la prioritat d’aquestes. En aquests fòrums, hi
    haurien d’estar representats tots els nivells de
    l’Administració.
  • Com a conseqüència de la creació
    d’aquests centres es crearia també, una
    Agència de Certificació d’Aplicacions de
    Qualitat
    .
    1. La seva tasca es centraria en comprovar que un
      projecte en concret compleix els requisits necessaris per a
      poder-se
      aplicar en alguna administració, tenint així,
      el marge de seguretat i confiança que ens donaria
      aquesta certificació.
    2. L’Agencia de Certificació
      d’Aplicacions de Qualitat, subvencionaria les accions
      endegades, a partir d’aplicacions sota el seu segell
      de qualitat. Aquestes subvencions, comportarien el
      seguiment i control
      per part de l’Agència de Certificació i
      la designació d’un tutor del projecte, que
      seria membre dels clusters de desenvolupament.
    3. La mateixa Agència de Certificació,
      tindria funcions de representació i
      negociació davant de les grans multinacionals
      informàtiques, tant a nivell de software
      com de hardware i,
      a la vegada, davant les grans operadores de
      telecomunicacions (seguint l’exemple del consorci
      LocalRet a Catalunya (http://www.localret.es)).
      Aquesta funció, afavoriria una postura de
      força de les administracions, en el moment de
      negociar les condicions i els preus davant de les grans
      multinacionals i grans operadores, fet que provocaria un
      canvi en el paper que fins ara han fet moltes
      administracions, quedant subjectes als designis de
      poderosos grups, essent-ne el màxim perjudicat
      d’aquesta feblesa, el propi administrat.

    A aquesta bateria d’accions a emprendre, que
    tindrien com objectiu invertir l’actual
    tendència de les administracions a l’Estat
    Espanyol, haurien d’anar complementades,
    necessàriament, per una clara aposta pel foment i
    utilització del Programari Lliure.

    Aquesta aposta, a més del que representaria
    des del punt de vista econòmic, raó per ella
    sola prou important, portaria la introducció del
    concepte I+D a l’Administració, fet, ara per
    ara, poc corrent i que tindria que passar a ser, des de
    aquell moment, pràctica habitual. La cultura de
    la millora continua dels serveis a oferir a
    l’administrat, ha de passar per la utilització
    del Programari Lliure, com a fet normal pels empleats
    públics, tècnics i usuaris de la funció
    pública. En aquest sentit, caldria fomentar
    l’elaboració d’un "Llibre Blanc" per a
    la implementació del Software Lliure a
    l’Administració Pública.

    A la vegada, seguint l’estructura
    proposada anteriorment, caldria també la
    creació d’una Oficina o
    Entitat que vetllés per aquesta
    implementació
    , facilitant-ne el coneixement
    d’altres experiències reexides similars, tant a
    nivell estatal com internacional, ajudant i posant en
    contacte als diferents actors que les van fer
    possibles.

    L’últim, però no per això
    menys important dels punts que vull tractar, és la
    necessitat de donar veu i vot al ciutadà.

    Tots sabem que a nivell de discurs, el
    ciutadà surt contínuament però, quin
    és el seu veritable paper en tota aquesta
    "revolució"?, quin paper tindrà en el
    desenvolupament de l’e-Administració?

    No podem oblidar que el ciutadà que realment
    pot o vol fer us de les anomenades Noves Tecnologies per
    relacionar-se amb l’Administració, representa un
    percentatge molt petit del total de l’Administrat.
    Podem estar parlant del voltant del 15%. Que passa amb la
    resta? Un dels seus principals objectius ha de ser la de
    millorar la qualitat i l’eficiència del servei
    que el ciutadà rep. És per això que
    s’haurà de treballar de valent, principalment,
    en el que anomenem Back Office, o
    sigui, la part que el "client" no veu.

    L’Administració Electrònica ha
    de potenciar eines de comunicació entre les diferents
    administracions, agilitant així, tots els seus
    tràmits i donant sentit a la tantes vegades anomenada
    finestreta única. No es tractaria només
    de crear noves possibilitats per a que el ciutadà
    interactui amb l’administració, sinó que
    el que cal, és que, tot i utilitzant els mateixos
    canals que fins ara utilitzava (presencialment, per escrit,
    per telèfon….), l’eficàcia
    d’aquests es vegi clarament augmentada afegint,
    també, nous canals de comunicació com son
    Internet,
    la telefonia
    mòbil, etc.

    És en aquest punt que també caldria
    fer una clara aposta per la presencia del ciutadà en
    tot aquest procés i crear possibles eines per ajudar a
    assolir aquests objectius. Una d’aquestes podria ser la
    creació d’un Observatori del
    Ciutadà
    , que vetllés per la bona
    utilització dels recursos
    públics, dins de l’àmbit de
    l’administració electrònica, invertint en
    eines que ajudessin, veritablement, a desenvolupar aquesta
    nova Societat del Coneixement, fent de la comunicació
    administració-administrat, la principal raó de
    ser de les accions endegades per la mateixa
    administració. En aquest Observatori hi haurien
    d’estar representats tots els sectors de la societat,
    fomentant, a la vegada, les eines que ens facilitin un millor
    coneixement de l’opinió del ciutadà en
    aquest camp.

    Com conclusió, vull remarcar que cal una
    aposta clara cap a la racionalització en les
    actuacions que es porten a terme dins del
    l’àmbit de l’Administració
    Electrònica. Aquestes actuacions han de transcendir
    dels possibles condicionants polítics.

    Per assolir l’èxit caldria un pacte
    entre tots els actors que intervenen, amb l’objectiu
    d’afavorir, per sobre de tot, al
    ciutadà.

    Estic segur que encara estem a temps de canviar la
    dinàmica actual per un altre de la que TOTS ens
    sentiríem beneficiats. Cal, però, posar fil a
    l’agulla.

    3. Bibliografía

    GOMÀ, Ricard y SUBIRATS, Joan, 1998, Políticas Públicas en España. Contenidos, redes de actores y
    niveles de gobierno,
    Editorial Ariel, S.A.

    LÓPEZ. CASASNOVAS, Guillem (Director), otros
    autores, 2003, Los nuevos instrumentos de la gestión pública, Caja de Ahorros
    y Pensiones de Barcelona (Servicio
    de Estudios), Barcelona

    LÓPEZ-NIETO, Francisco, 1989, La Administración pública en
    España, Editorial Ariel, Barcelona

    MINTZBERG, H., 1992, El poder en las organizaciones, Editorial Ariel,
    Barcelona

    RAMIÓ, Carles, 1997, Poder i Conflicte a les
    Organitzacions Públiques, Diputació de
    Barcelona, Barcelona

    SINDICATURA DE COMTES DE CATALUNYA, 1994, Cap a una
    Administració Pública més Eficaç,
    Recull de ponències de les jornades Tendències
    i Evolució de l’Administració
    Pública en el Món Occidental : Recerca
    d’una Major Eficàcia. Barcelona, 10-12 de
    febrer, Sindicatura de Comtes, Barcelona

    VALERO TORRIJOS, Julián, El régimen
    jurídico de la e-Administración. El uso de medios
    informáticos y telematicos en el procedimiento
    administrativo, 2004, Ed. Comares , Granada

    NOTAS FINALS

    [1]
    – "Los "Premios TECNIMAP para Proyectos de
    Administración Electrónica" se darán a las
    mejores iniciativas de las Administraciones Públicas
    en materia de
    Administración Electrónica, esto es, de
    aplicación de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) a la mejora de la
    prestación de servicios
    públicos.

    No premiamos planes, ideas, promesas…, sino
    servicios
    electrónicos en funcionamiento en la fecha de
    presentación de la candidatura. Y para que sean
    siempre proyectos novedosos, con una antigüedad no
    superior a dos años (el ciclo habitual de los
    TECNIMAP). Pueden concurrir a los Premios proyectos de
    cualquiera de las Administraciones Públicas".

    Ricard Faura i Homedes –

    Estos contenidos son Copyleft
    bajo una
    licencia
    de Creative Commons


    Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su
    autor, siempre que no sea para un uso económico o
    comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar
    unos nuevos.

    http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0

Partes: 1, 2
 Página anterior Volver al principio del trabajoPágina siguiente 

Nota al lector: es posible que esta página no contenga todos los componentes del trabajo original (pies de página, avanzadas formulas matemáticas, esquemas o tablas complejas, etc.). Recuerde que para ver el trabajo en su versión original completa, puede descargarlo desde el menú superior.

Todos los documentos disponibles en este sitio expresan los puntos de vista de sus respectivos autores y no de Monografias.com. El objetivo de Monografias.com es poner el conocimiento a disposición de toda su comunidad. Queda bajo la responsabilidad de cada lector el eventual uso que se le de a esta información. Asimismo, es obligatoria la cita del autor del contenido y de Monografias.com como fuentes de información.

Categorias
Newsletter